Entrem amb la canícula de la solidaritat, farcit d’actes en què com a ciutadans tractem amb bonhomia de fer palès el nostre “contracte social” amb la resta de berguedans/anes, on més enllà de conviure en un territori, és temps d’ajudar-nos mútuament. Ultra això, no hem de perdre de vista que la desigualtat està augmentant de forma molt preocupant al nostre voltant, per exemple, si hom revisa les darreres estadístiques, podria comprovar com el 10% de la població més rica ha ampliat exponencialment els seus ingressos i participació sobre la renda nacional, a nivells en alguns països, fins i tot superior que a principis del segle XX… Això fa que de ben segur haguem de posar èmfasi en els factors de correcció de la desigualtat com l’educació, revisar si s’escau la nostra política fiscal i crear llocs de treball per tal de minorar aquest diferencial (excessiu) entre els súper-rics i els més pobres. Al final, de ben segur que tots plegats anhelem viure en una comarca més competitiva i en una societat més justa i cohesionada.

Temps de ser relacionals

Les festes nadalenques són sinònim també de certs costumismes com els regals, sense perdre de vista la solidaritat i de no caure en un consumisme compulsiu, hem de tractar ser conseqüents. Mirin, una altra de les característiques dels països nòrdics és que en comptes de ser societats transaccionals (on el preu és el factor decisori) són el que s’anomena societats relacionals (on la confiança i la proximitat prevalen a l’escollir). En síntesi, sense caure en cap mena d’autarquia…, davant de dos productes de qualitats similars, si procuréssim comprar o consumir tot l’any productes als excel.lents establiments comercials del Berguedà, de ben segur que aconseguiríem més circulació interna de diners i, alhora, tindria un efecte positiu sobre l’activitat econòmica i l’ocupació. Això sí, la responsabilitat no és tan sols del consumidor, sinó que tot comerç ha de tenir òbviament una obsessió per la satisfacció del client, per la millora continuada i per adaptar en la mesura del possible els horaris comercials als clients.
 
Temps de ser optimistes…

Festes és sinònim també de tombar d’any i de nous propòsits pel 2015 on, malgrat cal ser realistes, hauríem de deixar de banda el pessimisme i ser membres de la “filosofia del sí”. Com? Primer, canviant el llenguatge, simplement evitant els “no”, de ben segur rebran una actitud més constructiva i positiva dels demès. D’altra banda, sempre hi ha gent que se sacrifica o pateix més que tu i que, per tant, cal deixar enrere les lamentacions ancestrals i ser tenaços i positius. Quan em pregunten quin ha de ser el principal factor de competitivitat territorial del Berguedà, ho tinc clar, són les persones, aquestes fan rutllar les empreses i les institucions públiques i a voltes han de ser capaces de passar dels retrets a la cooperació.
 
Ja per acabar, si s’hi fixen, al principi, parlava que el territori ens aporta un vincle humà solidari, a banda, els berguedans/anes hauríem de vetllar sempre per tenir una certa autoestima territorial, que lluny d’una simple “exaltació pàtria” i de dir que fem tot el possible…, ens apliquem allò de què si “una cosa no ens agrada o no acaba de rutllar, tractem de canviar-la o millorar-la”.
 
PS: els desitjo un feliç i pròsper 2015