Ara fa un grapat d’anys em va tocar llegir l’obra de l’escriptor Mariano José de Larra: Vuelva usted mañana. Una sàtira a la ineficiència de l’administració espanyola i a la productivitat dels seus empleats públics, basada en una trama de què l’empresari francès Monsieur Sans-délai s’havia desplaçat a Espanya per reclamar unes propietats i per fer negocis pensant que amb 15 dies ho podria tenir tot enllestit; Larra que adopta la postura de narrador i personatge li vaticina que en lloc de 15 dies trigaria 15 mesos…Un que va estudiar a l’acadèmia pública i va optar per treballar al sector públic com a tècnic és conscient de què veritablement tota l’administració i totes les persones que hi treballem estem sota un escrutini públic, a voltes excessiu, i a generalitzacions del tot execrables.

Resulta evident que la reforma de la funció pública hauria d’abordar-se…, bàsicament per millorar el funcionament (que com tot és perfectible) i poder facilitar la tasca dels 300.000 empleats públics aproximadament, que avui en dia treballen a les administracions catalanes. El problema rau en què en molts cassos hem copiat mimèticament a mals models, alguns experts opinen que bona part de l’administració no està orientada a resultats, retiment de comptes i avaluació, i tot plegat, pot generar penombres amb el ciutadà respecte com s’administren els recursos públics.

Segurament, seria necessària la introducció d’una bona política de recursos humans (més enllà de les lògiques legals que han imperat) que modernitzés la promoció, la qualificació i afrontés d’una vegada el debat existent de si seria bo o no dessacralitzar el concepte de funcionari (limitant-ho per exemple els que tinguin funcions d’autoritat com jutges, cossos i forces de seguretat, etc.). En segon lloc, països que llueixen indicadors han sabut entreveure la importància de la funció directiva pública que desenvolupen determinades persones, és a dir, resulta del tot necessari identificar qui són i fins on poden accedir, separar-los del cicle polític-electoral i sobretot, apostar per la seva professionalització per fer front amb èxit –com tota companyia privada- a una situació on l’erari públic té menys diners i del nou repartiment de rols entre l’estat, el mercat i la societat civil. En tercer lloc, hem d’innovar constantment, per exemple, amb les relacions de l’administració amb els ciutadans i empreses, amb mecanismes de govern obert (que implica noves regles sobretot de transparència i participació dels ciutadans en el procés de definició, producció i avaluació dels serveis públics) o bé aprofitar d’una vegada les eines TIC. I, darrerament, un element essencial, tot i semblar baladí hem de potenciar la meritocràcia i captar els/les millors. 

Ja per acabar, els treballadors públics tenim el deure com tot professional de tractar vetllar per l’excel.lència (que dono fe que la majoria ho fem/an), ara bé, si realment volem aconseguir una  administració més potent, democràtica, eficaç i estimada pels seus usuaris, els governants i partits hauran de fer canvis de forma decidida. Em resulta difícil aconsellar la forma de tenir l’èxit a la vida però si una de fracassar, la procrastinació, dit d’altra forma, la de posposar decisions en una societat canviant.

 

 @Ebarcons

Publicat al diari Regio7 a 18 d’Octubre de 2014