Des del projecte ENFOCC2030 els 11 Grups d’Acció Local (GAL) de Catalunya impulsen la iniciativa del vehicle elèctric compartit amb l’objectiu de reduir les emissions contaminants i fomentar un model de mobilitat més eficient als municipis rurals.

El projecte ENFOCC2030 és una iniciativa de cooperació catalana liderada per l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura, amb la participació de la majoria de GAL del territori. Va iniciar-se l’any 2016 sota el nom d’ENFOCC (Energia, Forest i Canvi Climàtic) amb l’objectiu d’avançar cap a un model de desenvolupament rural més sostenible, resilient i compromès amb el canvi climàtic. Les seves accions se centren en tres eixos principals: la gestió forestal sostenible, la transició energètica i la mobilitat rural.

En aquest darrer àmbit, s’ha apostat per la implementació de vehicles elèctrics compartits entre administració i la ciutadania, mitjançant una col·laboració amb la cooperativa de mobilitat catalana Som Mobilitat. Aquesta acció ha permès la implementació de 9 vehicles elèctrics compartits a 9 territoris rurals de Catalunya des del 2019, quan es va començar a treballar, fins a l’actualitat. Els diferents ens locals, entre els quals hi trobem ajuntaments o consells comarcals, que han gaudit d’aquest vehicle han estat: Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, el Palau d’Anglesola, l’Alt Urgell, Ribera d’Ebre, Tortosa, la Vall del Cardós i Puig-reig. Tot i que el model d’ús que predomina és un ús obert compartit entre la ciutadania i l’administració, hi ha localitats que han optat per fer-ne un ús exclusiu intern entre els treballadors de l’administració o, també, un model mixt on es bloquegen unes hores del dia per l’ús exclusiu intern de l’administració i després queda obert a ciutadania.

Aquests diferents sistemes de gestió permeten adaptar el servei a les necessitats de cada ens local, tot i que s’ha constatat que la ubicació del vehicle en un punt accessible és clau per garantir-ne l’ús.

Els resultats obtinguts a cadascun dels ens locals on s’ha treballat la iniciativa han estat desiguals segons el territori. És per això, que per tal d’identificar bones pràctiques emprades, compartir experiències i valorar punts de millora, es realitzen reunions entre els diferents agents vinculats al projecte. Aquests espais de treball són fonamentals per definir com seguir impulsant una mobilitat sostenible als territoris rurals, treballar accions per promoure’n l’ús i l’acceptació local, i també trobar noves línies d’actuació.

Una de les principals conclusions que s’ha identificat en les reunions de treball va relacionada amb la durada de la prova pilot, doncs s’ha valorat que el període de prova d’un any és insuficient perquè el servei arreli. Cal més temps per donar-lo a conèixer i fomentar-ne l’ús entre la ciutadania. També s’ha evidenciat que la implicació de l’administració i del teixit associatiu és clau per dinamitzar el servei i garantir-ne la viabilitat.

Amb aquesta iniciativa, el projecte ENFOCC2030 reafirma el seu compromís amb una mobilitat més sostenible, eficient i compartida als territoris rurals. El vehicle elèctric compartit es presenta no només com una alternativa de transport, sinó com una nova manera d’entendre el territori: més col·laborativa, accessible i responsable.

Aquestes experiències demostren que és possible reduir l’ús del vehicle privat, optimitzar recursos i avançar cap a un futur amb menys emissions i més qualitat de vida.

DADES D’ÚS FACILITADES PER L’ENTITAT PROVEÏDORA SOM MOBILITAT:

A partir de les següents gràfiques es pot observar quin ha estat l’ús de dos vehicles diferents durant el dia 1 de gener de 2023 i el 31 d’octubre de 2024. En el CAS 1 es tracta d’un vehicle que té un ús compartit entre l’administració i la ciutadania, mentre que el CAS 2 és d’ús intern entre les persones treballadores.

CAS 1: Municipi on hi ha ús compartit entre administració – ciutadania (dades de 01/01/2023 a 31/10/2024)
CAS 2: Municipi on només hi ha ús per part de l’administració (dades de 01/01/2023 a 31/10/2024)

Les gràfiques evidencien la importància de l’ús compartit amb la ciutadania per millorar els resultats del servei i el seu impacte. En concret, en el model obert, tot i tenir menys hores d’ús del vehicle, s’han realitzat gairebé 10.000km més que el model d’ús exclusiu, suposant un major estalvi d’emissions de gasos i partícules contaminants.

El fet d’incloure la ciutadania permet ampliar considerablement el nombre d’usuaris, alhora que una major democratització de l’accés a la mobilitat sostenible i un major aprofitament del recurs.

Aquestes dues situacions posen en rellevància que l’eficiència d’ús del vehicle compartit varia en funció de l’ús que se’n fa, sent més eficient quan la ciutadania també fa ús d’aquest vehicle, parlant en termes de quilòmetres recorreguts i impacte ambiental.

En conclusió, en aquests dos casos el model obert es considera l’opció més eficient, sostenible i amb major retorn social, sempre que vagi acompanyat del reforç per part de l’administració com un agent clau en la dinamització del servei i com a agent facilitador.