La seu del Consorci del Lluçanès, a Santa Creu de Jutglar, va acollir el dijous, 16 d’octubre, la tercera i última de les Jornades d’habitatge rural i de muntanya.
La trobada es va centrar en analitzar la problemàtica de l’habitatge i l’urbanisme en nuclis i masies rurals per tal de compartir estratègies d’activació d’habitatge públic i privat, trobar-hi solucions i posar punts en comú per afrontar d’una manera més optimitzada el futur d’aquestes zones.
Aquesta jornada va ser organitzada des de la Taula Territorial d’Habitatge Rural i la Taula d’Habitatge de l’Alt Pirineu i Aran, amb la col·laboració de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA) i l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central (ADRCatCentral).
Una quarantena de persones van assistir a l’acte que va obrir Jordi Bruch, el president del Consorci del Lluçanès, que va posar en valor la particularitat d’aquest territori.
El gruix de ponències relacionades amb l’habitatge rural va començar amb la presentació del Pla d’Habitatge per part del director general d’Habitatge de la Generalitat, Jordi Mas, i va continuar amb la presentació de l’Oficina Itinerant d’Habitatge i Rehablitació (OIHr) per part de l’ADRCatCentral.
La seva gerent, Anna Garrós, i el tècnic que s’encarregarà de gestionar la OIHR, Joan Martín, van presentar aqueta oficina, que ha començat a circular de manera puntual pels diferents municipis de la comarca del Lluçanès i que servirà per assessorar i acompanyar als ciutadans interessats en la utilització dels diferents ajuts disponibles en matèria d’habitatge.
A partir de novembre la seva actuació s’estendrà progressivament per la resta de municipis rurals que formen part del territori de l’ADRCatCentral.
La OIHR oferirà serveis d’atenció directa a consultes de la ciutadania sobre habitatge i rehabilitació; farà prospecció d’habitatges buits per a facilitar la seva mobilització; gestionarà una base de dades de professionals de rehabilitació de proximitat; donarà suport en presentació i justificació de subvencions i tràmits; i farà acompanyament de processos i iniciatives de fórmules alternatives d’accés i tinença d’habitatge (com masoveria urbana, cooperatives en cessió d’ús, etc.).
A l’inici de la jornada també es va repartir entre els assistents la Guia d’habitatges buits als municipis rurals i de muntanya, un document clau per a la mobilització d’habitatges buits i la creació de censos municipals als territoris rurals i de muntanya.
Les xerrades van continuar amb la presència de dos arquitectes, Ramón Muñoz i Georgina Vàzquez. El primer va detallar les estratègies utilitzades per la mobilització del parc d’habitatges municipals de Vallcebre i la segona va analitzar com els catàlegs de masies i cases rurals són una oportunitat per a fer créixer l’habitatge assequible i protecció patrimonial, fomentant així la revitalització territorial.
Després de les seves intervencions, es van exposar tot un seguit de casos pràctics d’intervenció tècnica i urbanística en habitatge que va confluir en una taula rodona d’informació i reflexions. En van formar part Mateu Sobregrau, alcalde de Gallifa, que va explicar als presents les estratègies efectives per moure habitatge buit que s’han aplicat al seu municipi, Josep Brunyesc, arquitecte de Bunyesc Arquitectura Eficient, que va parlar sobre les experiències en canvi d’ús a habitatge i rehabilitació sostenible d’energia positiva a municipis d’alta muntanya i Alícia Vázquez, arquitecta i urbanista, membre d’Habitats Col·lectius i Miceli social, que va compartir reflexions sobre polítiques d’habitatge arrelades als pobles rurals.
La jornada va finalitzar amb un recull de conclusions no tancades sobre l’ús del catàleg de masies com a eina per donar resposta a les necessitats d’habitatge, sobre perdre la por a implementar idees i solucions innovadores en arquitectura rural i de muntanya i sobre la necessitat de transmetre un discurs clar i unitari des dels entorns rurals cap al grans nuclis de decisió urbans, que habitualment estan molt allunyats de les realitats del territori.
Tot plegat empeny a continuar treballant en xarxa i col·laborant entre les diferents entitats i institucions rurals i de muntanya amb l’objectiu d’anar a la una per aconseguir canvis reals.