Els que em coneixen saben que entre altres dèries, em vanto dues especialment…el meu europeisme congènit i, en segon terme, el meu reconeixement a Suècia pels seus valors, pels seus nivells de benestar i per la integració eficaç de la població nouvinguda, ja siguin immigrants o refugiats.
 
Prova d’això, l’any 2015 gairebé 163.000 demandants d’asil arribaren a Suècia, dels quals 35.000 eren menors no acompanyats provinents d’Afganistan, fet que produí que Suècia, un país de tan sols 10 milions d’habitants, es convertís en l’estat que rebia més demandants d’asil per càpita.
 
Amb tot, el novembre de 2015 es capgirà la política immigratòria de Suècia,resituant l’acollida al mínim exigit per la Unió Europea. “The Economist” adduïa com a causes de la insostenibilitat del sistema, la rigidesa del mercat de treball i la diferència entre els llocs de treball que ocupaven la població nouvinguda respecte a la població nascuda a Suècia.Sigui com sigui,  el context provocà que l’extrema dreta sueca augmentés encara més el seu discurs xenòfob, es va obrir un debat sobre la necessitat de realitzar canvis en l’estat de benestar, i , fins i tot, va posar damunt de la taula els valors .És a dir, més enllà de denominadors comuns com la llengua, la monarquia i la igualtat, quins altres valors comporten ser ciutadà suec.
 
Malgrat això, Suècia continua sent un referent d’acollida, tal i com hem tingut l’oportunitat de conèixer aquests darrers dies, gràcies a la iniciativa “Terra” impulsada pel Consell Comarcal del Berguedà, on per mitjà d’establir llaços amb l’exterior, volem tractar de copsar bones pràctiques en el marc de la immigració a nivell de refugi, d’inserció laboral, de repoblament del món rural i, fins i tot, d’emprenedoria…
 
Les trobades realitzades amb municipis (Götene, Nacka i d’Estocolm), amb el Servei d’Ocupació Suec, amb la xarxa de desenvolupament rural sueca, i, sobretot, poder xerrar amb suecs que han viscut l’horror de deixar els seus països i haver de demanar asil a Suècia, fa que de ben segur els membres de la delegació  berguedana disposem de nous enfocaments. Heus aquí diversos “titulars”:
 
 
Suècia té una taxa d’atur del 6% , una política fiscal diferent a la nostra…que ens allunyen de la quimera de fer una còpia de model. Sense fer volar coloms, crec que els territoris rurals hem de ser conscients de l’oportunitat que suposa la integració de la població nouvinguda, tant perquè poden ajudar-nos en la lluita a frenar la regressió demogràfica, com perquè poder esdevenir un jaciment de talent. Per fer-ho, hem de canviar l’enfocament actual, únicament de refugi, cap a una integració sociolaboral. Però, sobretot, hem de canviar la nostra mirada… tal i com ens transmetia una regidora de l’equip de govern d’Estocolm “la integració passa per estar realment junts”.
 

Com per desgràcia continuaran sent molta gent la que es veurà obligada de picar les portes d’Europa,els grups Leader hem d’estar a l’altura i tenir-hi un paper actiu!