Fa pocs dies vaig tenir l’encàrrec de la Diputació i l’Autoritat Metropolitana de Barcelona de visitar Sousse, la tercera ciutat en nombre d’habitants de Tunísia, un país que després de la revolució tunisiana ara fa 3 anys està tractant de descentralitzar i “desplegar” la seva administració municipal. A banda que sempre,sempre aprens dels demés i de valorar la seva resiliència, a mi em tocava fer un humil laudatio sobre la bonhomia de gestionar polítiques de desenvolupament econòmic des del món local i parlar del portafoli de serveis a prestar per part de Sousse. Durant un dels debats vaig copsar de nou que hi ha neologismes o “parauletes” que malgrat tothom verola, potser no les entenen d’igual forma…un bon exemple d’això és la governança.
Amb la vènia dels acadèmics, podríem definir-la com la capacitat de dirigir una organització complexa que es desenvolupa a diferents nivells (local,global) i que s’ha de saber relacionar/coordinar amb diferents sectors (públic i/o privat). Existeixen moltes fórmules de governança: política, econòmica,corporativa, per tant, estem parlant que determinades institucions de caràcter públic, empreses, organismes privats en el marc d’aquesta societat de la informació absolutament globalitzada, depenen de la seva capacitat de coordinar-se i d’actuar conjuntament amb tota una plèiade d’actors molt diferents. Si un es pregunta per quins són aquells factors essencials per la bona governança podríem parlar d’una troica: un lideratge potent, una gestió professionalitzada, i l’existència d’òrgans de representació útils. Ja ho veuen estem traçant un equilibri entre eficiència i tenir en consideració persones i organitzacions que poden ajudar-nos a aconseguir les fites de l’organització, vet-ho aquí, hem de tenir present els famosos stakeholders. I qui són els stakeholders? accionistes, els treballadors/ores, les associacions empresarials, les entitats financeres, els proveïdors, els clients, entitats del tercer sector, “el veí del tercer pis”, etcètera. És a dir, persones de dintre i de fora l’organització que tenen interès o capacitat d’influència en els nostres projectes. De fet, els confesso que els que m’envolten, fa una pila d’anys que sofreixen el predicament d’aquest mantra: “hem de tenir present el nostre núvol de socis, xerrant, comunicant i treballant amb ells”. En el fons tota organització ha d’entendre els drets preferencials i els deures dels seus socis o accionistes, però, alhora, ha de saber copsar o integrar la visió i suport de persones que poden influir positivament en els nostres actuacions. Fixint-se per exemple, que tota comunitat o societat pròxima a un projecte pot resultar un stakeholder per ajudar-te a veure els teus errors, ser un aliat connivent per accelerar els projectes, així com,superar possibles crisis. Ja ho veuen, a banda de la importància del paradigma del núvol a nivell de computació informàtica o de serveis, n’existeix un altre, el núvol de socis…
Ja per acabar,una vegada em va cridar l’atenció un frontispici que deia “no cal canviar, sobreviure no és obligatori” per això, lluny de reproduir trending topics, és essencial copsar la importància de la bona governança i d’entendre que saber gestionar el núvol socis pot ser un bona baula per relligar l’eficiència, la participació i la viabilitat de molts projectes o organitzacions públiques i privades berguedanes.
Berga, juliol de 2014
Eduard Barcons Comellas
barconsce@adbergueda.cat
