Donem per tancada la Fira de Maig 2014 de Berga, en què malgrat que els indicadors són molt satisfactoris, al meu entendre, cal continuar abjurant la paraula immobilisme i assumint el mantra de fer millores. Els confesso que intencionadament tant en les declaracions com en els powerpoints sempre etzibava que: «hem d’aplicar kaizen ». I doncs, què significa kaizen?
D’entrada, avui, quan parlem de la innovació, hem de tractar de transitar d’aquella visió clàssica que innovar és generar un nou producte i/o procés de producció adaptat al mercat, a una de més moderna basada en el continu moviment de cercar sempre la millora continua, on la innovació és igual a l’èxit dels seus productes (tant per a l’empresa com per al client), i, alhora, que innovar no és sinònim només de la tecnologia. Així, hi ha qui creu en la necessitat d’apostar per canvis radicals a l’hora d’innovar (aplicar kakushin) en consonància amb l’entorn econòmic i social que vivim, mentre que d’altres opinen que a llarg termini són preferibles la suma de millores incrementals constants (kaizen = millora contínua).
Fixeu-vos que les innovacions radicals suposen normalment grans inversions de R+D i que, atès que els cicles de vida dels projectes (com saben, de creació, desenvolupament i maduresa) són cada cop més curts per l’estat d’acceleració tecnològica actual, suposen més risc. Segur que tots arribarem a la conclusió que l’òptim seria fiar el futur d’una organització o empresa a aconseguir una innovació radical i després mantenir-se a partir de millores continuades. Amb tot, davant que excepcionalment poques empreses poden actuar com ha fet Apple els darrers anys, els suggereixo tenir present que els seus productes innoven constantment en els màxims punts següents: facilitat d’ús, prestacions bàsiques, preu, disseny i, avui, consum energètic. Relligar aquesta teoria amb la Fira, comença per constatar que calia aplicar kaizen, atesa la necessitat d’actuar amb prudència i humilitat i de no oblidar la correlació entre risc i innovació. Quins mitjans vam utilitzar? D’entrada, hi havia un cert sentit de la urgència de fer canvis i per tant un cert consens a crear i comunicar aquesta visió. Alhora, per mitjà d’un procés creatiu plural (més enllà de l’Ajuntament i de l’Agència) i de provocar un cert embat d’idees (fruit de la xarxa de contactes i de contrastar què feien en altres llocs), es van adoptar les millores, anhelant obtenir resultats ràpids. Dic això dels resultats ràpids perquè hem de ser conscients que hi ha moltes millores que resten per aplicar encara i seria un equívoc parlar d’èxit total abans d’hora; quants projectes coneixeu que han declarat la victòria molt abans d’hora? La bondat de l’acceptació dels canvis proporciona en tot projecte una oportunitat de construir sobre el que ha sortit bé i canviar el que necessita millorar (per això les enquestes efectuades). És a dir, la línia és fer kaizen i de cara al futur agregar les màximes idees i suports possibles de persones i d’organitzacions. Finalment, voldria acabar fent una certa oda al fet que si anhelem que determinades coses que ens envolten millorin, ens apliquem allò de «si no t’agrada una cosa,canvia-la, si no pots fer-ho, canvia l’actitud».
Eduard Barcons Comellas
Gerent
Publicat a: Berguedà Setmanal / Regió7 DISSABTE, 17 DE MAIG DEL 2014 pàg.7
