Fa uns dies un emèrit director decinema contestava els elogis i apologies que li feia un mitjà de comunicaciótot dient que “el seu paper en la pel·lícula havia estat ajudar els demésa aconseguir els èxits, i, per tant, entenia que la funció del director eraúnicament crear un espai on els actors es superessin a si mateixos”. Com ésque algunes persones, companyies, etc. són capaces d’inspirar a les persones, oen el fons, quines són les condicions perquè la gent segueix no perquè hade…, sinó perquè vol fer-ho?
Si es fixen diàriamentles companyies, els organismes,etc. ens volen explicar el què fan; altres també com ho fan per tal de difondre unvalor afegit (sostenibilitat, proximitat, etc.), però, rarament, poques són lesorganitzacions que saben expressar el perquè fan el que fan. Fixin-se, què fan per contra empreses com APPLE?Ens expliquen com millorarà la nostra vida gràcies al producte o servei,creant grans experiències, desafiant el statu quo, tot fent-nos protagonistes a nosaltres, les persones. Ells no varenni inventar els mp3, ni la “tecnologia”…per contra quan ells diuen “1000cançons a la teva butxaca”, ens expliquen el perquènecessitem l’Ipod. Per tant, en lloc de preguntar-nos què hem defer per competir, potser cal plantejar-nos el perquè fem aquell producte o elprioritzem.
Fins i tot, sicorrelacionem les decisions humanes amb elnostre cervell humà, és apassionant veure com pel quèsembla, mentre el neocòrtex és responsable de la racionalitathumana i el llenguatge, el què; mentre que la part límbica del mateixcervell és responsable dels sentiments, com són la confiança i la lleialtat, onresideix la força de comunicar, per tant, desdel perquè. Així doncs, si hom basa el seu negoci i elsmissatges en la racionalitat dels compradors/ores, ésprovable que hagin de caure per exemple amb la diferenciació delpreu, cursa per les ofertes, i, per tant, no disposin de fidelitat o lleialtat.Això sí, si estem parlant de confiança, calser-ne consistents, i lluny de tota hipocresia, quan algúfa comunicació d’un producte, partit polític, etc. és important quel’emissor compleixi amb el que oferta i ho demostri diàriament.
És a dir, en lasocietat de la informació actual o com diria Bauman en l’era de la“modernitat líquida”, resulta apassionant veure com aquesta confiança ubicada en la part límbica del cervell s’ha de guanyarcomunicant i demostrant que es comparteixen els mateixos valors i pensamentsque molts dels clients i a ser possible del teu propi equip. Per això, relligant-ho amb el principi, un bon directiu ésaquell que sap agregar tot el coneixement de l’empresa, i, sobretot, entén comcomunicar és saber escoltar el que volen o esperen els teus clients de tu.
Per acabar, estem vivint en un moment de canvi tan apassionant comperillós… on les organitzacions sovint o canvien o les canvien…, on caldeixar enrere l’arrogància, i cal infondre als més menuts queuna cosa són els èxits (que són estats d’ànim sovintefímers…) i altra cosasón les fites, aquestes tangibles. Tenir un perquè, doncs, ens facilitatenir més claredat, ser més competitius,i, especialment, que en la vida el que vull fer i com ho faré no és el factorprincipal, el fonamental és per què ho vull fer.
Eduard Barcons Comellas
barconsce@adbergueda.cat
Publicat a Regió 7 el dia 26 d’Octubre de 2013
