Ja som a setembre, la qual cosa implica deixar endarrere el bullici estival i com segurament succeeix aquests dies en moltes llars, des de la talaia li vaig etzibar al meu fill: “apa Eduard que començaràs un nou curs”. De sobte, la rèplica, “I tu pare?”
El meu parer és que tota persona que especialment treballi o coordini equips ha de saber cada cop més coses i saber-les transmetre, en el seu defecte quedaria obsoleta intel•lectualment i perdria la seva pròpia legitimitat. Fixint-se, tot parteix d’assumir el criteri socràtic de “només sé que no sé res” i si em permeten, de desterrar allò que els mals directius malauradament addueixen, segons llegia en un opuscle aquest estiu: el problema és que els que m’envolten són incompetents. De fet, aquell que creu que la majoria de les persones que dirigeix són incompetents, és segur un veritable incompetent!

Probablement, algú dirà que no és necessari formar-se ja que “està al dia”, per fer-ho li suggereixo fer-se les següents qüestions per avaluar si realment saps. D’entrada, controles les principals tendències del teu sector o de fet, coneixes els grans professionals del tema? Els teus col.legues, especialment de fora de la comarca, et fan consultes que van més enllà de les seves funcions professionals? Et demanen assíduament participar en ponències o comunicacions? Has tingut alguna oferta laboral en els darrers dos anys?

No estic fent un oda reduccionista de fer formació…, en la societat de la informació actual tenen un reguitzell de possibilitats per aprendre (i gratuïtament). Com una bona forma d’entendre el passat i el present d’una persona és analitzant la seva capacitat d’establir xarxes, els animo a què imitin als que els envolten (companys de feina, familiars, etc.) i demanin sempre consell als que excel•leixen. En segon terme, cal tractar de conciliar sempre l’activitat professional i acadèmica, però em deturaré en un concepte la “retroinnovació”; un concepte  que consisteix en mirar molt i molt temps endarrere per trobar inspiració en el que diàriament fem…I deixo en tercer lloc, “l’empresa com a espai pedagògic”, on tota persona que coordina ha de tenir la capacitat d’ensenyar a treballar, així com, transmetre professionalitat i il•lusió. Òbviament, tots els treballadors/ores hauríem de “saber més matèries”, ja que l’objectiu que hauríem de buscar tots és ser “els millors” en un espai, l’espai on cadascú es pugi desenvolupar i assolir alhora la seva autorealització. El “cap” que pensa en transmetre coneixement és còncau; segur que quan si acosten augmenten els nostres punts forts, el seu valor afegit i els podran aportar una visió critica constructiva.  

Darrerament, hem de recuperar, doncs, la virtut de la “studiositas”, dedicar temps a aprendre i a ensenyar als que ens envolten.Transmetre coneixement és sinònim d’observar als nostres col.laboradors/ores amb voluntat pedagògica (no sancionadora), tractant de compartir sempre amb voluntat educativa: què farem i perquè, els resultats, les millores i copsar les aportacions. Deia J.W.Goethe: “tracta a un home com és, i seguirà sent el què és.Tracta a un home com pot arribar a ser i es convertirà amb el que pot arribar a ser”.

I, doncs, quan comences el nou curs?

 @Ebarcons

Berga, setembre de 2014