Sovint per posar èmfasi del perquè cal col.laborar utilitzo el famós “coeficient de Peter”….Un càlcul que avalua els límits de gestió de tota persona en les diverses matèries. Fixis, quan una organització és incapaç de millorar per “incapacitat” del/s directiu/s, què pot fer? A banda que potser s’ha de plantejar buscar a una altra persona que tingui un “coeficient Peter” més alt, associar-te amb altres organitzacions i individus més excel.lents en determinats àmbits, pot ser positiu…Ras i curt, en el context actual, “la productivitat de l’economia dependrà d’aplicar el saber al saber”, per això, és essencial col.laborar i agregar coneixement constantment mitjançant altres empreses i experts. Newton deia que ell va obtindre els seus èxits perquè “s’alçava sobre les espatlles de gegants”, agregar quelcom nou a lo existent…
D’altra banda, de ben segur que quan parlem de la necessitat de relacionar-se ens ve al cap un anglicisme, el cèlebre networking, que sense caure amb una interpretació unívoca en “l’àmbit dels negocis”, podria definir-se també com l’art de saber comunicar i relacionarse.Una bona forma d’entendre el passat i el present de tota persona o organització és analitzant la seva capacitat i facilitat d’establir xarxes i cooperar.
Quan i com col·laborar? Si parlem d’aliances entre organitzacions, cal saber d’entrada trobar a l’aliat més apropiat i dir no a alguns. No és baladí assenyalar que les aliances, joint ventures i col·laboracions público-privades és bo que es gestin a l’inici de tota iniciativa,bàsicament per a poder compartir els màxims aspectes des del principi, per això, requereixen de molta participació i de compromís de totes les parts. Malgrat la bonhomia dels acords, cooperar no ens ha de suposar haver-ho de compartir-ho tot, això si, els experts diuen que cal evitar tenir com a companys de viatge a tot soci que sempre els digui el que vostès volen sentir,o bé als “free rider”, i, sobretot, cal tenir un pla b en cas que un d’ells falli. Segur que tots plegats convindríem que per cooperar cal confiança i generositat, per tant, quan construïm projectes entre diversos socis, sense haver de ser especialistes de “la teoria de jocs”, si l’altre perd molt i nosaltres guanyem molt, de ben segur a mitjà termini es trencarà el pacte.
Amb qui cooperar? La col.laboració amb clients i proveïdors és un element essencial especialment en el món empresarial, això sí, amb un nombre reduït de 10 o 15 per no balafiar temps o energia i amb un horitzó per recollir resultats a mitjà termini. Més disruptiu encara,hi ha una frase en el món de la gestió de la innovació que diu “dorm amb el teu enemic”, dit d’altra forma, si escau, un s’ha d’aliar amb els propis competidors.Donat que les coses són com són i no seguiran sent com eren, tot i que s’ha produït una revolució tecnològica, probablement la gestió no ha estat a l’altura i necessitem utilitzar nous instruments de gestió.
Darrerament, per gestionar projectes complexos i sobreviure en el context actual,doncs, entre d’altres coses cal saber col.laborar amb qui ens pot aportar una avantatge competitiva per desenvolupar un projecte. Ja que irremediablement, hem de fiar-nos i aprofitar els beneficis d’una societat i d’una economia col.laborativa.“Let’s Co”.
Eduard Barcons Comellas
Gerent
Publicat a: REGIÓ7, EDICIÓ DEL DISSABTE 22 DE FEBRER DE 2014
